Daltonisme: tipus, diagnòstic i lentilles amb filtre
El daltonisme, també anomenat deficiència en la percepció del color o discromatòpsia, és una alteració visual en què el sistema encarregat de processar els colors no funciona de la manera habitual.
La majoria de persones amb daltonisme tenen dificultats per distingir correctament els vermells i els verds i, en menor mesura, els blaus i els grocs. En casos excepcionals, la capacitat per percebre qualsevol color pot estar molt disminuïda.
Tot i que generalment és una condició congènita i estable al llarg de la vida, hi ha opcions específiques —com les lentilles amb filtres selectius— que poden millorar de manera significativa la discriminació cromàtica, especialment en proves com el test d'Ishihara, rellevant en oposicions i certificats professionals.
Com veiem els colors
La retina conté dos tipus de fotoreceptors. Els bastons són responsables de la visió amb poca llum: detecten nivells de lluminositat, però no distingeixen colors. Els cons, concentrats a la màcula, permeten la visió en detall i la percepció del color.
Hi ha tres tipus de cons, cadascun sensible a un rang de longituds d'ona: els cons L, sensibles al vermell; els cons M, sensibles al verd; i els cons S, sensibles al blau. El cervell combina la informació dels tres per generar la percepció final del color. Quan un o diversos tipus de cons falten, funcionen de manera anòmala o interpreten la llum de manera diferent, apareix el daltonisme.
Tipus de daltonisme
Deficiències vermell-verd
Són amb diferència les més freqüents.
- Protanomalia i protanopia: el con L funciona de manera incorrecta o és absent. Dificultat per diferenciar vermells, marrons i alguns verds. Afecta principalment homes.
- Deuteranomalia i deuteranopia: el con M està alterat o és absent. Es confonen verds, vermells i tons intermedis. És la forma més habitual.
Deficiències blau-groc
Poc comuns. La tritanomalia i la tritanopia afecten el con S, són més rares i no solen ser congènites.
Acromatòpsia
Molt poc freqüent. Consisteix en l'absència o el mal funcionament dels tres tipus de cons. La visió es redueix gairebé exclusivament a tons de gris i s'acompanya de baixa agudesa visual i fotofòbia intensa.
Per què passa el daltonisme
La causa més comúna és una alteració genètica lligada al cromosoma X, cosa que explica que afecti al voltant del 8 % dels homes i prop del 0,5 % de les dones.
Hi ha causes menys freqüents i d'aparició posterior: malalties de la retina o del nervi òptic, danys tòxics o traumàtics, efectes secundaris de certs fàrmacs i l'envelliment del cristal·lí.
Com es diagnostica
La prova més estesa és el test d'Ishihara, format per làmines de punts multicolors que amaguen números o figures. Una persona sense deficiència cromàtica identifica els números sense dificultat, mentre que algú amb daltonisme pot veure'ls amb dificultat, interpretar-los de manera diferent o no percebre'ls.
A Biòptic fem servir també proves més avançades quan cal: el test de Farnsworth D-15 o FM-100 per mesurar la severitat, l'anàlisi funcional i binocular, i l'exploració de l'estat macular.
Lentilles amb filtre per a daltònics
El daltonisme congènit no té cura, però hi ha solucions que milloren la discriminació del color en moltes situacions, especialment quan cal superar proves específiques.
A Biòptic treballem amb lentilles dotades de filtres espectrals selectius, dissenyades per modificar com cada ull rep determinades longituds d'ona, millorar la separació entre tons que normalment es confonen i permetre distingir colors que abans se solapaven visualment.
Cada filtre es personalitza segons el tipus de daltonisme, la severitat, la resposta binocular i la graduació, si el pacient la necessita.
Objectius del tractament
- Superar el test d'Ishihara i altres proves professionals.
- Facilitar el rendiment acadèmic en nens i adolescents.
- Millorar la percepció de colors en la vida quotidiana.
- Optimitzar activitats esportives, laborals i recreatives.
- Augmentar la qualitat visual en tasques que depenen del color.
Aquestes lentilles les poden fer servir fins i tot persones que mai no han portat lents de contacte, ja que la seva adaptació és senzilla i segura.
Daltonisme i oposicions
Després d'una sentença del Tribunal Suprem de 2015, la presència d'una deficiència cromàtica no pot ser causa automàtica d'exclusió en l'accés als cossos policials i a altres oposicions. Amb els filtres cromàtics adequats, molts candidats poden superar les proves de discriminació de color i accedir a la professió que desitgen.
Et presentes a una oposició? Demana un estudi de discriminació cromàtica
Demanar citaPreguntes freqüents
Les lentilles curen el daltonisme?
No. Modifiquen la manera com la llum arriba a cada ull i milloren la capacitat de diferenciar tons que abans es confonien, però no corregeixen la causa, que és genètica.
Serveixen per passar el test d'Ishihara?
Aquest és un dels seus objectius principals, i el motiu pel qual molts pacients venen a consulta. El resultat depèn del tipus i la severitat de la deficiència, i es valora en l'estudi previ.
Les pot fer servir un nen?
Sí. La seva adaptació és senzilla i poden ajudar en el rendiment escolar, especialment en tasques i materials que depenen del codi de color.
Cal portar-les tot el dia?
No necessàriament. Molts pacients les fan servir només en situacions concretes: proves, activitats laborals o tasques que depenen de distingir colors.
Vols saber si les lentilles amb filtre et poden ajudar?
Fem un estudi personalitzat de la teva percepció del color i t'expliquem les opcions.
Demanar cita